DAFO: anàlisi de centre

Després d’analitzar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del context o escoleta de pràctiques es més fàcil veure quins són alguns dels punts que més s’han de treballar, aspectes que s’han de reforçar o quines estratègies podria emprar per posar en pràctica les meves competències així com millorar-les.

Per tant a partir del DAFO, he vist que l’escoleta on vaig les pràctiques té certes debilitats com; un horari molt estructurat, poc espai per activitats més dinàmiques o que requereixen més espai o material en mal estat.

Davant aquestes situacions, per una banda he de tenir present que les característiques que hi ha són les que hi ha i que tampoc no puc exigir canvis, ja que sóc un simple practicant, però per altra banda si puc aportar idees o creences que tingui jo davant certes situacions.

Una de les debilitats és un horari molt estructurat i marcat per rutines. En aquest edat és molt important treballar les rutines, però ja he proposat fer algunes propostes de jocs de descoberta en joc de donar als infants un material estructurat, ja que hi juguen en diferents ocasions durant el dia. Plantejar la proposta, fer-la atractiva i amb els materials adequats són aspectes que tendre que pensar per posar en pràctica les meves habilitats i estratègies d’intervenció educativa. Un altra debilitat era la manca d’espai davant aquestes propostes, però l’espai que tenim és el que tenim, per tant ens hem d’adaptar i fer-ho ja implica una competència personal d’adaptació i aprofitament de l’espai.

Un altra debilitat era el mal estat del material, jo puc ajudar a conservar-lo intentant que els infants en facin un bon ús, però tot i això en ocasions s’ha de comunicar el mal estat o el deteriorament degut al seu ús i si veig un material en molt mal estat o que pot tenir algun perill ho comunicaré al meu tutor d’aula.

Per altra banda tenim una amenaça que considerem important. És l’estructura arquitectònica i els espais reduïts. Davant aquesta amenaça ens hem d’adaptar. Com he dit abans les aules són petites i algunes sales com psicomotricitat, els espais multiusos o els passadissos podrien tenir altres característiques o estar distribuïts d’altres maneres, però també ens hem de saber adaptar a aquest inconvenient. Si tinc que proposar alguna activitat, tinc que tenir present aquestes limitacions o característiques dels espais, però pensar bé la proposta i els materials ajudarà a que aquesta amenaça pugui no ser tan important.

Passem a les oportunitats. Com a fortalesa, la ubicació té al seu abast o al costat de l’escola, un parc, un palau d’esport amb piscina climatitzada, la via del tren, espais de camp o propers a la naturalesa, per tant aquests són aspectes que s’han d’aprofitar. Proposar activitats a la piscina, al parc o alguna sortida pel costat pot ser una gran oportunitat per promoure experiències riques i significatives entre els infants, on es poden posar de manifest aspectes cognitius, afectius, emocionals, relacionals,.... i en el dia de demà, com a futur docent intentaré tenir en compte totes les oportunitats que m’ofereix el context de l’escola per proposar activitats didàctiques motivadores i que despertin l’interès i curiositat dels infants.

Per finalitzar, parlaré de les fortaleses que he pogut observar en el centre i gràcies al DAFO.

Una de les principals i que fa referència a la línia de l’escola, és la idea d’infant capaç. Des del primer dia de pràctiques, intent no perdré de vista aquesta idea principal de la metodologia de l’escola.

Per treballar aquesta fortalesa intent que els infants esdevinguin en autònoms en les seves activitats diàries. Penso que saber quan s’ha de donar ajuda a un infant i quan s’ha de saber esperar són dos aspectes que tinc que tenir present durant tot el temps educatiu. Per treballar l’autonomia amb els més petits s’han de posar en marxa tot una sèrie d’estratègies i competències personals, així com les creences que es tenen sobre les situacions educatives.

Saber observar com actuen els infants i actuar en pro de millorar les situacions són competències que tenim i que hem de seguir treballant en el dia a dia. Per altra banda, segons la situació necessitem entendre que passa i perquè. Perquè un infant fa això o no, si està en el seu moment evolutiu o no, totes aquestes preguntes les poden respondre els articles, apunts, documents i de més que he anat treballant durant aquests anys, per tant una estratègia, és aquesta autoreflexió i autorecerca de respostes davant els interrogants que se’m porem plantejar.

Un altre fortalesa que he detectat i que intentaré incorporar en les meves competències, és el fet de donar a conèixer que es fa al centre. Tenir les portes obertes al barri, pares i a tot el que vulgui entrar és una estratègia o recurs molt adequat. Per tenir aquestes portes obertes un altre aspecte que l’escola treballa és la documentació de les experiències i vivències dintre de l’escola. Deixar petjada del que fan els infants és molt important i com a practicant i futur docent, intentaré deixar petjada del meu propi procés d’aprenentatge per una banda, i per altra deixar petjada del procés d’ensenyament/aprenentatge dels infants, així com de les seves conquestes dins l’espai i del seu propi cos.

He posat les etiquetes que he posat perquè aquesta reflexió m’ha ajudat a veure que he de reflexionar no només sobre el meu propi procés d’aprenentatge dins l’aula, sinó fora d’ell, a nivell de centre i fins i tot de barri, per aprofitar tots els recursos dels que disposo (2.7). També l’etiqueta 3.2 reflecteix aquest anàlisi sobre el centre i els seus espais i la reflexió sobre les seves diferents característiques. I per finalitzar l’etiqueta 1.2, penso que és adequada ja que en concret el DAFO ajuda molt a veure les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces que pot patir un centre i aquest anàlisi quan es fa de forma reflexiva pot ajudar molt a millorar l’actuació professional.