DAFO: anàlisi de centre

Després d’analitzar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del context o escoleta de pràctiques es més fàcil veure quins són alguns dels punts que més s’han de treballar, aspectes que s’han de reforçar o quines estratègies podria emprar per posar en pràctica les meves competències així com millorar-les.

Per tant a partir del DAFO, he vist que l’escoleta on vaig les pràctiques té certes debilitats com; un horari molt estructurat, poc espai per activitats més dinàmiques o que requereixen més espai o material en mal estat.

Davant aquestes situacions, per una banda he de tenir present que les característiques que hi ha són les que hi ha i que tampoc no puc exigir canvis, ja que sóc un simple practicant, però per altra banda si puc aportar idees o creences que tingui jo davant certes situacions.

Una de les debilitats és un horari molt estructurat i marcat per rutines. En aquest edat és molt important treballar les rutines, però ja he proposat fer algunes propostes de jocs de descoberta en joc de donar als infants un material estructurat, ja que hi juguen en diferents ocasions durant el dia. Plantejar la proposta, fer-la atractiva i amb els materials adequats són aspectes que tendre que pensar per posar en pràctica les meves habilitats i estratègies d’intervenció educativa. Un altra debilitat era la manca d’espai davant aquestes propostes, però l’espai que tenim és el que tenim, per tant ens hem d’adaptar i fer-ho ja implica una competència personal d’adaptació i aprofitament de l’espai.

Un altra debilitat era el mal estat del material, jo puc ajudar a conservar-lo intentant que els infants en facin un bon ús, però tot i això en ocasions s’ha de comunicar el mal estat o el deteriorament degut al seu ús i si veig un material en molt mal estat o que pot tenir algun perill ho comunicaré al meu tutor d’aula.

Per altra banda tenim una amenaça que considerem important. És l’estructura arquitectònica i els espais reduïts. Davant aquesta amenaça ens hem d’adaptar. Com he dit abans les aules són petites i algunes sales com psicomotricitat, els espais multiusos o els passadissos podrien tenir altres característiques o estar distribuïts d’altres maneres, però també ens hem de saber adaptar a aquest inconvenient. Si tinc que proposar alguna activitat, tinc que tenir present aquestes limitacions o característiques dels espais, però pensar bé la proposta i els materials ajudarà a que aquesta amenaça pugui no ser tan important.

Passem a les oportunitats. Com a fortalesa, la ubicació té al seu abast o al costat de l’escola, un parc, un palau d’esport amb piscina climatitzada, la via del tren, espais de camp o propers a la naturalesa, per tant aquests són aspectes que s’han d’aprofitar. Proposar activitats a la piscina, al parc o alguna sortida pel costat pot ser una gran oportunitat per promoure experiències riques i significatives entre els infants, on es poden posar de manifest aspectes cognitius, afectius, emocionals, relacionals,.... i en el dia de demà, com a futur docent intentaré tenir en compte totes les oportunitats que m’ofereix el context de l’escola per proposar activitats didàctiques motivadores i que despertin l’interès i curiositat dels infants.

Per finalitzar, parlaré de les fortaleses que he pogut observar en el centre i gràcies al DAFO.

Una de les principals i que fa referència a la línia de l’escola, és la idea d’infant capaç. Des del primer dia de pràctiques, intent no perdré de vista aquesta idea principal de la metodologia de l’escola.

Per treballar aquesta fortalesa intent que els infants esdevinguin en autònoms en les seves activitats diàries. Penso que saber quan s’ha de donar ajuda a un infant i quan s’ha de saber esperar són dos aspectes que tinc que tenir present durant tot el temps educatiu. Per treballar l’autonomia amb els més petits s’han de posar en marxa tot una sèrie d’estratègies i competències personals, així com les creences que es tenen sobre les situacions educatives.

Saber observar com actuen els infants i actuar en pro de millorar les situacions són competències que tenim i que hem de seguir treballant en el dia a dia. Per altra banda, segons la situació necessitem entendre que passa i perquè. Perquè un infant fa això o no, si està en el seu moment evolutiu o no, totes aquestes preguntes les poden respondre els articles, apunts, documents i de més que he anat treballant durant aquests anys, per tant una estratègia, és aquesta autoreflexió i autorecerca de respostes davant els interrogants que se’m porem plantejar.

Un altre fortalesa que he detectat i que intentaré incorporar en les meves competències, és el fet de donar a conèixer que es fa al centre. Tenir les portes obertes al barri, pares i a tot el que vulgui entrar és una estratègia o recurs molt adequat. Per tenir aquestes portes obertes un altre aspecte que l’escola treballa és la documentació de les experiències i vivències dintre de l’escola. Deixar petjada del que fan els infants és molt important i com a practicant i futur docent, intentaré deixar petjada del meu propi procés d’aprenentatge per una banda, i per altra deixar petjada del procés d’ensenyament/aprenentatge dels infants, així com de les seves conquestes dins l’espai i del seu propi cos.

He posat les etiquetes que he posat perquè aquesta reflexió m’ha ajudat a veure que he de reflexionar no només sobre el meu propi procés d’aprenentatge dins l’aula, sinó fora d’ell, a nivell de centre i fins i tot de barri, per aprofitar tots els recursos dels que disposo (2.7). També l’etiqueta 3.2 reflecteix aquest anàlisi sobre el centre i els seus espais i la reflexió sobre les seves diferents característiques. I per finalitzar l’etiqueta 1.2, penso que és adequada ja que en concret el DAFO ajuda molt a veure les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces que pot patir un centre i aquest anàlisi quan es fa de forma reflexiva pot ajudar molt a millorar l’actuació professional.

observació d'aula: la capsa de les cançons

Acabem d’entrar del pati i encara queden uns 20 minuts perquè vengin els pares a cercar els infants. El mestre demana als nens i nenes si volen les capces de música. Em puc fer una idea de què és, però així i tot estic a l’espera de la sorpresa.

Els infants es seuen a uns coixins que tenim dins l’aula i el mestre es seu davant amb una capça plena de capces petites. El mestre, n’Emilio, demana, quina capsa voleu?, la blanca diuen uns quants nens. N’Emilio agafa la capsa blanca se la posa damunt el genoll, i de cara als nens la va obrint a poc a poc. Demana, quin animal hi ha?, un lleó diuen uns quants nens, n’Emilio amb cara de sorpresa i per fer més intriga als nens diu, segur que hi ha un lleó?, mentres juga amb obrir a poc a poc i tancar la capsa.

Finalment obri la capsa i treu el lleó i es posen a cantar la cançó del lleó, “el lleó no em fa por, pam i pipa pam i .....”. Amaga la capsa del lleó i demana i ara quina voleu?, la vermella diuen alguns nens, altres la blava, finalment agafem la blava. N’Emilio primer demana, que penseu qui ha dintre?, un sol diuen molts dels nens, després de tornar a fer la intriga als nens, obrim la capsa i hi ha un sol i cantem la cançó que es han triat per el sol “ sol solet vine’m a veure vine’m a veure....” Amb això que ja comencen a venir alguns pares i decidim acabar l’activitat i anar tots cap a l’altre classe,  per anar a dinar els que quedem a dinar i els altres esperar a l’aula a què vengin els pares a cercar els nens.

Aquesta va ser la primera vegada que vaig veure la capsa de les cançons, ara ja he pogut veure més vegades aquesta activitat i ja l’he pogut analitzar una mica més. Així i tot la primera vegada que la vaig veure em va cridar molt l’atenció l’interès dels nens cap a aquesta activitat, també com de bé sabien que hi havia dins cada capseta si un sol, un lleó, un moix. Des dels primers dies, cançons i contes veig que són dels recursos més importants, sinó els que més i com aquests motiven als nens i es poden emprar per fer nous aprenentatges. També des de quasi el primer moment, vaig veure la creativitat de la capsa de les cançons, n’Emilio podria cantar les cançons sense més, però amb la capsa de les cançons ja estableix tot un diàleg i fa pensar als nens. Aquests aspectes em criden molt l’atenció i els intento incorporar al meu llibret de mestre per al dia de demà.

autoreflexió de les meves competències

1.      Organitzar i animar situacions d’aprenentatge:

Em considero una persona que intenta veure sempre cap on puc dirigir les situacions d’aprenentatge, a partir dels interessos o motivacions dels infants. Intent despertar l’interès de l’infant i fer propostes atractives per despertar la curiositat i l’aprenentatge autònom per part dels nens i nenes.

2.      Gestionar la progressió dels aprenentatges:

Relacionar la teoria amb l’edat dels infants és un aspecte molt important i que tinc que treballar en el dia a dia a l’aula. Penso que és molt important observar i saber esperar que l’infant et mostri que sap fer i quin és el seu nivell per tal de poder fer una progressió dels aprenentatges.

3.      Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació:

Intento tractar a tots els infants pensant que tots i cada un formen part del mateix grup, on totes i cada una de les seves aportacions tenen cabuda i són importants. També per jo formar part d’aquest grup intento ser proper als nens i nenes i que vegin que estic allà si em necessiten.

4.      Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball:

Penso que tot i que s’ha de treballar cada dia, aquesta és un competència que tinc prou assumida. Fer sentir els infants protagonistes del seu aprenentatge és un pilar clau de l’educació, així com veure l’aplicació a la vida real d’aquests aprenentatges i és una competència que intent treballar en el dia a dia dintre de l’aula.

5.      Treball en equip:

També és una competència que tinc assumida i que intent treballar, ja que el treball en equip és fonamental per millorar les propostes educatives. Per altra banda la cohesió de grup o equip, et dona seguretat en la teva feina i et motiva a compartir les teves experiències, aprenentatges i interessos en benefici de millorar el treball en equip.

6.      Participar en la gestió de l’escola:

Com m’han ensenyat l’escola és una comunitat educativa i s’ha de mirar en benefici de millorar-la. Per el moment prenc un rol més d’observador en el funcionament de l’escoleta i veure com ho treballen els altres mestres. També intent implicar-me i conèixer quin és aquest funcionament o gestió demanant als tutors.

7.      Informar e implicar els pares:

Aquest aspecte encara no l’he treballat molt i que esper poder anar treballant. Així i tot intent mostrar als pares que venen a cercar els infants que em preocupo per ells i que estic allà per si volen res. El primer dia de pràctiques hi havia una reunió de pares i van demanar si i podíem anar per tal que vegin que em preocupo per donar-me a conèixer i sapiguem qui sóc.

8.      Utilitzar les noves tecnologies:

Aquesta és una competència que ha d’estar en constant renovació i em sóc conscient. Penso que són un bon recurs per fer propostes educatives i per altra banda, tot i que lo desconegut asusta, el tema del blog penso que serà molt gratificant i que és important conèixer i utilitzar aquests tipus de recursos.

9.      Afrontar els deures i dilemes ètics de la professió:

Intento sempre treballar i fomentar els valors democràtics i d’igualtat dintre de l’escola i fora d’ella. Sempre és pot millorar i s’ha de treballar en el dia a dia, així com aprendre dels altres i gaudir de la convivència.

10.  Organitzar la pròpia formació continua:

Sempre intento fer una autoreflexió i autovaloració del meu treball, així com cercar la manera de millorar-lo. Saber quins són els meus punts forts així com les meves mancances i saber com fer-ho per millorar-les, són aspectes que tinc en compte i intent millorar.